Guillem I va construir el castell com una cria de cavalls entre 1824 i 1828. El seu fill, Guillem II, el va convertir en residència reial on romania en visitar Luxemburg. Tanmateix, va ser el seu fill el príncep Enric i la seva esposa Amàlia qui van ampliar el castell i els seus jardins mentre ells van viure allà des de 1853. El príncep Enric, governador de Luxemburg, va ser molt estimat, especialment a Walferdange on distribuïa regals als nens cada Nadal. Després de la seva mort el 1879, el castell va estar buit fins que el Gran Duc Adolfo ho va prendre com la seva residència d'estiu el 1905, renovant per complet el castell i el seu parc. Durant el segle xx, el castell va ser utilitzat successivament com a hospital, col·legi de formació del professorat, caserna de l'exèrcit americà i l'exèrcit de Luxemburg i institut de pedagogia abans que la Universitat de Luxemburg obrís la seva Facultat de Llengua i Literatura, Humanitats, Arts i Educació l'any 2003.[1][2]
